Peres i Melons

 Triar un nom per al blog he de confessar que me va costar, casi casi lo mateix que escollir el color de la meua llibreta per estudiar català (al final va ser lila). Tot i que no cal dir, que prendre decisions dificils no és lo meu… Havia de ser un nom que com a mínim tingués algo a veure amb mi, vaig pensar en algunes cançons, algunes lletres de cançons i en altres possibilitats no relacionades en la música. Però, després de provar-ne alguns i veure que ja estaven agafats em vaig decantar per: Peres i Melons. La raó és simple: a la gent la pots estimar com una pera i un meló.

Posar-m’hi a escriure m’ha costat una mica menys però, tampoc m’he quedat curta. Tot i que he de dir, que no m’ha frenat ni la mandra, ni la falta de temes, ni el vent de l’Hospitalet. M’han parat el fet d’haver de prendre decisions més profundes com: escriure en català estàndar, sense faltes d’ortografia i senser fer enfadar a Fabra, o escriure en bateà, en alguna que altra falta però tal com parlo, en tots los -os i -ixos finals i alguna que altra paraula de fabricació i d’ús exclusiu d’allà.

I davant d’esta divagació dialectal en la que m’hi podria passar mitja vida, he decidit fer una barreja, deixar-me d’exprimir el cervell buscant excuses i començar a escriure. I com no podria ser d’una altra manera, dedico este primer post, a la secta. A tots ells. Perquè ens em passat moltes hores fent tutifruti.